Què diu la llei?

Normativa sobre l’accés als serveis i prestacions per a persones amb discapacitat

L’article 14.2 de la Llei orgànica 4/2000, de drets i llibertats dels estrangers, assenyala que:

  • En relació amb els majors d’edat
    Els estrangers residents tenen dret als serveis i a les prestacions socials, tant a les generals i bàsiques com a les específiques, en les mateixes condicions que els espanyols.
  • En relació amb els menors d’edat
    En qualsevol cas, els estrangers amb discapacitat menors de 18 anys que tinguin el domicili habitual a Espanya tindran dret a rebre el tractament, serveis i cures especials que exigeixi el seu estat físic o psíquic.

Els menors d’edat

Segons la normativa, tots els menors de 18 anys que resideixin en territori espanyol, amb independència de la seva situació administrativa, sempre que tinguin alguna discapacitat, tenen el dret a accedir a tots els serveis tant sanitaris com de serveis socials.

Per accedir a aquests serveis, la norma exigeix dos requisits: el primer és tenir efectivament una discapacitat. Aquest requeriment es tradueix en la pràctica mitjançant un procediment administratiu; és a dir, cal tramitar el Certificat Oficial de Reconeixement del Grau de Discapacitat. El segon requisit es refereix al domicili habitual a Espanya, que segons l’article 6.2 de la mateixa llei es tradueix en el fet d’estar empadronat en territori espanyol.

Cal tenir en compte que les persones majors d’edat que no tinguin autorització de residència no tenen accés al Certificat Oficial de Reconeixement del Grau de Disminució.